El Neolític

S’ha pogut establir que la presència humana al Solsonès es remunta al Neolític (10.000 a.C) gràcies a les troballes, entre les quals hi ha les del municipi d’Odèn. És possible que algunes d’aquestes troballes calgui relacionar-les amb la crisi social i econòmica que es produí a finals del Neolític (2800-2500 a.C) , i que al Pirineu es caracteritza arqueològicament per l’ocupació, juntament amb els poblats, de coves, i petites agrupacions de cabanes de vessants i de muntanya, pel retrocés de l’agricultura, per l’avenç de les espècies forestals esclerofil·les sobre antics camps de conreu i per l’extensió de l’activitat ramadera. Es sospita que va ser en aquest moment quan es van habitar per primera vegada les balmes de Canalda i Odèn. Al Solsonès s’hi poden trobar restes sobretot de l’Edat del Bronze.

Els monuments Meglítics

La funció dels megàlits és ser sepulcres per l’enterrament, individuals o col·lectiu. És difícil saber amb seguretat quantes persones i quines podien ser enterrades en un dolmen en el moment de la seva creació, ja que es van continuar reutilitzant durant molts anys. En fer excavacions es poden trobar restes d’èpoques molt diferents. El megalitisme devia anar associat a certs ritus i a algun tipus d’ideologia o creença religiosa sobre la mort. Els difunts eren dipositats a les cambres sempre amb el seu aixovar funerari. Els megàlits del Solsonès corresponen bàsicament al calcolític (edat del coure) o a la primera edat del bronze. Durant aquest període es pot parlar de societat tribal. La població habitava en petits grups, fet que suposava una certa cohesió social superior als grups de caçadors- recol·lectors. Durant aquesta època es reforcen els sistemes de cohesió, com per exemple els clans.

Situats al Neolític Mitjà (3.00-2.700 a.C) sabem que existeix la civilització dels sepulcres de fossa que s’estenia per les planes i les valls del territori: Empordà, Vallès, el Solsonès i Osona. Els llocs habitats no estaven gaire lluny de les necròpolis, però a diferència del Neolític Antic existien dos espais diferenciats. Ja vivien en assentaments fixes construïts per ells mateixos, abandonant les coves del Neolític Antic. Els sepulcres són, generalment, simples forats excavats a terra d’una fondària d’un a dos metres tancat per una o més lloses de pedres amuntegades. Aquestes estructures reben el nom de cistes i corresponen a una fossa quadrangular al terra, que es recobreix pels quatres costats amb lloses dretes, clavades a terra. La tomba queda tapada per una gran llosa que li fa de coberta, que queda arran de terra. L’enterrament es fa verticalment, és a dir, enretirant la llosa de coberta i tornant-la a posar. Normalment s’hi enterra una sola persona.

L’aixovar funerari està constituït per a tots els objectes personals que acompanyen la persona morta. Aquests objectes poden reflectir el sexe de la persona a la qual retanyen (joies o armes). Poden mostrar també la classe social de d’individu en funció de la riquesa dels seus materials. Finalment, també ens informa de les creences religioses que té una societat sobre la vida d’ultratomba. L’aixovar funerari del Neolític Mig correspon de: collarets, petits sílex en forma geomètrica, punxons d’os, agulles de cabells, espàtules, destrals de pedra polida i de manera molt escassa ceràmica. En el cas del megàlit del Salze correspon al Calcolític (edat del coure) (2.200-1.800 a.C.) ja amb cambres més grans d’enterraments col·lectius, les anomenades Cambres megalítiques, cambra i corredor. De dimensions més grans, amb roques que podem anomenar megalítiques i requereixen el treball de tota un tribu per poder-les desplaçar i situar en el lloc. El sistema d’enterrament és diferent, ja que es realitza horitzontalment a través d’una de les lloses laterals, que és mòbil, sense haver de desplaçar la monumental llosa de coberta. Poden estar cobertes per un túmul de pedres i sorra que els aguanta. Hi ha una successió d’enterraments per tant s’hi troben diferents restes. Quan la tomba era reutilitzada per altres enterraments, es treien tots els ossos dels antics difunts excepte els cranis. Això demostra el culte a la que consideraven la part més important de la persona: el cap.