Edat mitjana

Els inicis de la història

Tot i que les troballes neolítiques demostren que Odèn ha estat habitat des d’almenys el 10.000 aC, no hi ha documentació escrita de gaire més enrere de 1.000 anys. Es pot recollir informació del Neolític, l’Edat de Bronze a través de troballes. Pel contacte de les cultures del Bronze Final i els pobles foceus arribats per mar es desenvolupa la civilització ibèrica. El territori de l’actual Solsonès corresponia als lacetans. En el cas d’Odèn la informació sobre els ibers es nul·la i per tant es desconeix del tot la informació referent a la cronologia, les formes i l’intensitat del procés d’ibertizació de les societats locals. La romanització del Península Ibèrica es va iniciar l’any 218 a.C amb el desembarcament d’Escipió a Empúries. A Odèn se’n coneix poca informació. Se suposa que totes les zones interiors de Catalunya van seguir les mateixes fases. Amb un romanització dels nuclis ibèrics conquerits. S’han trobat monedes romanes i restes escultòriques de marbre a Sant Llorenç de Morunys.

L’alta Edat Mitjana (segle V-X)

Els visigots, un dels pobles anomenats “bàrbars” pels romans, eren un poble d’origen caucàsic que va travessar el Danubi l’any 376, i després de penetrar a l’Imperi Romà, s’hi va establir. Després de guerres i aliances amb els romans, els visigots van saquejar Roma l’any 410 i van acabar fundant un nou regne amb capital a Tolosa. L’any 507, els visigots van avançar cap a la Península Ibèrica i van derrotar a tots els pobles residents a la zona, van establir un nou regne amb capital a Toledo. El regne visigòtic de Toledà conservava la mateixa estructura que l’imperi Romà. Hi havia un poder tributari que tenia l’objectiu d’establir nexes fiscals entre els poders locals i l’administració provincial. Per tant, la dominació política exercida sobre els pobles del voltant no era igual que la que s’exercia a pobles més llunyans. En aquest sentit, la perifèria del regne apareixia com una zona menys dominada. Alguns nuclis romans van continuar ocupant territori lluny dels grans nuclis visigòtics. Possiblement la ciutat romana de Solsona en va ser un exemple. També és previsible que les poblacions que habitaven sector del Solsonès menys romanitzats fossin les primeres, que quan l’imperi romà mostrà fallida, deixessin de banda roma i s’incorporessin a l’imperi visigòtic. Aquest exercia un control més dèbil que el romà, sobretot en aquestes zones de rerepaís.

El Solsonès i la Marca Superior de l’al-Andalus

El regne visigòtic va ser conquerit pels àrabs i berbers que travessaven l’estret de Gibraltar l’any 711 (arriben a Tarraconensis al 714). Van tenir una conquesta molt ràpida, fet que va obligar a l’aristocràcia local i a col·lectius afins als antics regnes a exiliar-se a les zones muntanyoses. Va ser una conquesta que va aportar nous coneixements d’organització del territori i del treball del pagès, en les zones on la presència islàmica va perdurar. Al-Andalus era el nom que rebia tot el territori que estava sota dominació islàmica.

L’actual Solsonès es va veure afectat per la dinàmica de la Marca Superior de l’al-Andalus, amb enfrontaments amb els senyors feudals i tensions generades per l’esforç de sotmetre la tribu dels nouvinguts (àrabs i berebers) per part del seu estat califal. Al 929, es va proclamar un nou califa Abad ar-Rahman an-Nasir. En el moment de la proclamació el territori situat al nord del Llobregat (la Catalunya Vella) ja estava integrat dins l’imperi franc o els primers comtats. Per tant, l’actual Solsonès va tenir un domini islàmic relativament breu i no gaire perfecte, ja que es tractava d’una zona fronterera perillosa. Per aquest motiu els processos de treball i d’organització de l’espai rural van quedar inacabats.

La conquesta feudal

L’acció del comte Borrell primer (any 798-826) va consistir en la implantació d’una organització territorial centrada en castells i també algunes esglésies, per donar cobertura a una primerenca feudalització de les poblacions locals. La revolta d’Assió encapçalada pel musulmà Assió va afectar sobretot Osona arribant també a parts de la Catalunya Central. La revolta i la repressió per part de l’imperi franc, que deixà part de les terres conquerides per Borrell al marge de qualsevol poder polític durant els anys centrals del S.IX. Durant aquest temps, les comunitats de camperols del Solsonès s’organitzaven elles mateixes per tal de sobreviure, sense ser enquadrades a cap poder civil ni eclesiàstic.

L’acció del comte Guifré al Solsonès és mal coneguda. La combinació de les negociacions amb les poblacions locals i les pressions militars eren els mecanismes per incorporar al domini comtal, les fortificacions i les esglésies. L’aristocràcia participant en la conquesta ocupava territoris en que es reservaven els beneficis de l’explotació dels camperols. Aquests dominis primerencs s’anomenen “alous” (documentació s .X-XI).

Què va mantenir el feudalisme?

Bàsicament dos factors importants: el domini exercit pels senyors sobre els pagesos i la preponderància de l’església en el modelatge del cos social. El domini permetia a senyor laic i eclesiàstics viure del producte del treball dels altres, dominant els sistema de producció (camperols) i capturant l’excedent en forma de rendes.
Els castells, amb funció defensiva, i les esglésies com a mostra de l’avenç de la cristianització, actuaven al mateix temps com a nuclis des d’on exercir el domini feudal.